CN El Balís > Escola > Florian, del Balís al món

Florian, del Balís al món

Florian Trittel en un campionat d’Optimista  Melilla 2007

Florian Trittel (Münsterlingen, Suïssa, 23 de maig de 1994) sempre ha viscut lligat al mar, una passió que li ve de família. Va començar a navegar des de ben petit quan els seus pares li van regalar un Optimist per Nadal i, des de llavors, no ha deixat de créixer com a regatista fins avui, que es troba lluitant per una medalla als Jocs Olímpics de París.

Molts anys de la seva trajectòria els va passar al CN El Balís, on va aprendre les bases de la navegació i es va forjar com a regatista. Anys després, la seva carrera està plena d’èxits en categoria juvenil i absoluta, on destaca el Campionat Europeu (2022) i el Subcampionat Mundial (2022).

Amb 30 anys, afronta uns Jocs Olímpics en els quals opta a penjar-se una medalla de la mà de Diego Botín, amb qui ha preparat la cita olímpica des de fa més de 3 anys. A més de la mar, també l’apassiona la velocitat, per això competeix en 49er, on les embarcacions literalment planegen i li fan “alliberar tota l’adrenalina i ser feliç”.

Com va començar la teva passió per la navegació? Els teus pares ja es dedicaven a la vela i t’ho van transmetre o va sorgir de manera espontània?

El meu pare va començar a navegar en Optimist als 6 anys a Canet de Mar i va ser ell qui em va inculcar la passió pel mar. Per tant, la meva experiència navegant es remunta a quan era un nen i vaig descobrir que podia navegar sol. Un Nadal els meus pares ens van regalar al meu germà gran Lucas i a mi un Optimist de segona mà que recordo amb especial il·lusió: tenia la meva pròpia embarcació!

Des de llavors vam començar a navegar cada cap de setmana. Tant els meus avis com els meus pares són molt aficionats a la vela i sempre han tingut un petit iot. De nens, la meva mare, els meus germans i jo passàvem els estius al vaixell amarrat al port i gaudint de la vida nàutica. Més endavant, navegàvem per les illes Balears amb el nostre “Timpete” (una embarcació de vela d’uns 10 metres). Tot això ha anat desenvolupant la meva enorme passió per la vela i la mar. Em sento molt afortunat d’haver convertit aquesta gran passió en el meu treball.

Què significa el CN Balís per a tu? Com recordes els teus inicis en el club?

El CN Balís té una importància molt especial per a mi ja que va ser on em vaig forjar com a regatista. També ha estat una institució que m’ha donat molt suport al llarg de la meva trajectòria com a esportista d’elit.

Al 2005 la 1a flota de regates de Optimist del CN Arenys de Mar es va traspassar al CN El Balís per poder continuar evolucionant com a regatistes i optar a guanyar regates nacionals. Va ser un moment difícil ja que érem un grup molt bo i unit d’amics i amigues, una molt bona entrenadora i volíem continuar units.

Tos ens vam emportar una gran alegria en saber que el Balís ens acolliria com a grup complet per poder continuar evolucionant esportivament fins a poder recompensar al Club la seva “inversió” i confiança amb el títol de Campions d’Espanya per equips l’any 2008.

El CN Balís sempre ens va oferir tot el necessari per a aconseguir-ho, també l’establiment de la nova classe 29er. Això va ser molt important, ja que després de l’Optimist vaig poder romandre al club corrent diversos anys com a juvenil.

Primer ho vaig fer amb el meu germà Lucas guanyant el Campionat d’Espanya a Tenerife en el 2010 i representant a Espanya en el Mundial Juvenil ISAF a Istanbul. Més endavant em vaig unir a Carlos Robles, amb qui vam assolir diversos títols: Campionat d’Espanya, Eurocup, Mundial Juvenil ISAF, així com del Mundial absolut a Travemünde (Alemanya). Tot això amb la nostra base principal en el CN El Balís i el suport continuat del club pel que fa a entrenadors/as, llanxes, remolcs, logística, etc.

Quines són les teves característiques com a regatista? Quins són els teus punts forts?

Crec que soc un allrounder a bord, algú que pot exercir totes les funcions si convé. Puc portar la canya igual que formar equip com a tripulant. En el 29er, el Nacra 17 i el 49er, la funció del tripulant inclou també, entre altres coses, portar l’escota de major en cenyida, el trimat de les veles i part de la tàctica.

Com a punts forts, els meus pares dirien que tinc un talent especial de moviment corporal, el què m’ajuda a mantenir el vaixell estable a cada moment i sincronitzat amb el patró. A més, per circumstàncies, des de molt jove he navegat en classes ràpides (29er, 49er) i fins i tot amb foils (en kite i en Nacra 17), per la qual cosa he après que encara que estigui planejant a tota velocitat, poden faltar encara 1-2 nusos més de velocitat per a arribar al màxim potencial. És la diferència entre la vela clàssica (vaixells de desplaçament) i la vela ràpida (vaixells planadors o voladors).

Als 14 anys ja vaig deixar la vela clàssica i des de llavors només m’he especialitzat en vaixells ràpids, també coneguts com skiffs. Afegiria que estic invertint molt  de temps a continuar enfortint la ment, una part fonamental en l’esport d’alt nivell. Quan tenia 14 anys, el meu pare em va portar a un monestir budista juntament amb el meu germà Lucas i Carlos Robles. Durant més d’un any en què vam aprendre el que és la ment, entendre com funciona, entrenar-la mitjançant la meditació i intentar calmar-la o dominar-la per a evitar que una prova fallada tingui molts efectes negatius en les següents. Avui això em serveix molt perquè tothom comet errors en una regata, però la diferència radica en com els gestiones: pots enfonsar-te o aprendre dels mateixos i continuar endavant.

Podries explicar-nos com va ser la teva transició de fer kitesurf a 49er? Tornaràs a competir en kite algun dia?

Amb 18 anys volia participar en els Jocs Olímpics i sabia que el kitesurf estava proposat com a nova classe dins de la vela. Com que vivia a Tarifa durant els meus estudis vaig poder entrenar diàriament i competir en l’àmbit internacional, primer en kite race i més endavant en kite foil.

Desafortunadament, en els JJOO de Rio es va decidir no incorporar el kite race pels JJOO de Tòquio. Un cop dur que em va desmotivar bastant.

Per casualitat, en aquesta mateixa època, Antón Paz, que havia format tripulació amb Tara Pacheco en Nacra 17, va deixar la vela olímpica i Tara buscava un tripulant per a preparar la campanya olímpica de Tòquio 2020.

Encara que la preparació va ser molt curta, vam poder classificar-nos com a primera tripulació espanyola per participar en els Jocs de Tòquio l’any 2021, acabant sisens. Poc després, es va produir la possibilitat de fer una nova campanya olímpica en 49er amb Diego Botín pels pròxims JJOO de París 2024. Des de llavors navego amb Diego en 49er focalitzats a aconseguir una medalla olímpica junts.

Avui dia no sé si tornaré a competir en kite algun dia. És un esport fantàstic i, de fet, el més ràpid no sols de la vela, sinó de tots els esports olímpics. Això impressiona i és sempre un repte, però ara mateix estic molt feliç de navegar en 49er i compaginar-ho amb la campanya de SailGP.

Quina diferència al 49er de les altres embarcacions i per què s’adapta tan bé a les teves característiques?

El 49er és un skiff, és a dir un vaixell que està dissenyat per a planejar. Com més ràpid navega, més estable es torna. És un concepte que contrasta amb els vaixells clàssics que són més lents i només planegen amb molt de vent i l’ajuda de les ones. Jo gaudeixo moltíssim navegant ràpid i planejant, no sols m’activa l’adrenalina, sinó que em fa feliç.

Crec que més aviat he estat jo que m’he adaptat a les diferents característiques d’aquests vaixells ràpids sense foils (29er i 49er) i amb foils (kite i F50 de SailGP). Ja de molt jove vaig aprendre a navegar en aquests vaixells ràpids per a gestionar i superar aquesta por inicial a les altes velocitats assumint-lo amb el temps com una cosa normal i molt gratificant.

Quin és l’objectiu de cara als JJOO? Visualitzes opcions de medalla?

Diego i jo ens vam classificar amb un cert marge fa menys d’un any. El nostre objectiu és guanyar una medalla. Si pot ser la d’or, encantat. Almenys tota la nostra preparació ha estat i està orientada exclusivament en aquest objectiu.

Quina és la teva preparació de cara als jocs olímpics? Feixos alguna cosa diferent d’altres competicions com pot ser un europeu o un mundial?

La preparació que hem fet per a aquests JJOO ha estat estratègica, molt minuciosa i bastant més completa que per a un mundial o europeu. A part d’entrenaments en les condicions de vents i ones que s’esperen a Marsella, hem dut a terme infinites proves amb les noves veles negres a causa de les seves característiques diferents i el seu trimat exigent, proves amb cascos diferents, preparació en exercici físic, alimentació, mentalització, meteorologia, tàctica, etc.

Amb quant marge es preparen uns Jocs Olímpics?

En el nostre cas comencem fa 3 anys just després dels JJOO de Tòquio, ja que no sols vam poder determinar el mateix objectiu de participar i intentar guanyar una medalla, sinó també en com fer-ho per a aconseguir-lo.

Quines són les teves aficions fora de la navegació?

Per nomenar algunes diria surf i snowboard. Però aquests tres últims anys han estat tan intensos amb la preparació olímpica, que no els he practicat. Simplement, no he tingut temps per a això i no podia arriscar-me una lesió. A més, el mínim temps “lliure” que tenia, l’he aprofitat amb l’oportunitat de participar en les regates del SailGP, considerats els Fórmula 1 de la mar.