CN El Balís > Esport > Espanya acaba quarta al GP Bermudes, primera cita de SailGP

Espanya acaba quarta al GP Bermudes, primera cita de SailGP

• El catamarà Espanyol patronejat per Phil Robertson i amb Florian Trittel, Diego Botín, Mateu Barber i ‘neti’ Cuervas-Mons en la seva tripulació titular

L’embarcació espanyola ha acabat en quarta posició al Gran Premi de Bermudes, primera cita de la segona temporada de l’campionat SailGP, quedant-se a un sol punt de ficar-se en una gran final que va conquistar la Gran Bretanya per davant d’Austràlia i França.

La segona jornada del Gran Premi de Bermudes de SailGP es presentava espectacular amb vents d’entre 35 i 40 nusos. Això va fer que la flota de vuit vaixells estrenaran vela i foils més petits que els utilitzats habitualment per tal d’adaptar-se molt millor a les condicions meteorològiques.

L’espanyol F50 Victòria, patronejat per Phil Robertson, va apostar fort i va tenir les seves opcions de passar a la gran final, però finalment es va quedar a les portes, a un sol punt de la Gran Bretanya i França. Austràlia es va classificar després d’haver-se imposat en quatre de les cinc mànigues disputades.
A la sortida de la primera prova del dia, quarta de l’global, el F50 Victòria patronejat per Phil Robertson i amb Florian Trittel, Diego Botín, Mateu Barber i ‘neti’ Cuervas-Mons en la seva tripulació titular, va sortir, com és habitual en ell , arriscant, el que va provocar que per unes centèsimes es sortís fora de línia. La penalització era la de deixar passar a tota la flota en el primer tram, el més veloç de tots, ja que els vaixells van arribar als 94 km / h. Gran Bretanya amb Ben Ainslie, Austràlia amb Tom Slingsby i els Estats Units amb Jimmy Spithill eren els tres primers. Això no va acovardir als espanyols, que van deixar que passés tota la flota i un cop va passar Dinamarca amb Nicolai Sehested a la canya, el F50 Victòria va tornar a agafar ritme de carrera. No seria cosa fàcil però la fe va fer que el vaixell espanyol fos remuntant a poc a poc posicions, acompanyat per una col·lisió entre els vaixells americans i japonès, que els deixaria fora de joc; i la bona feina de l’equip espanyol que aconseguia superar França i a Nova Zelanda a la segona part de l’recorregut. Tot això va ser determinant per afrontar el tram final amb opcions d’acabar entre els tres primers i així va ser. Triomf de la Gran Bretanya, seguit d’Austràlia i tercer, Espanya.

Amb aquests resultats el F50 Victòria afrontava l’última prova prèvia a la gran final en quarta posició, empatat a punts amb Gran Bretanya. Amb el Japó i els Estats Units fora de la competició, l’equip espanyol depenia de si mateix, i ho sabien ells però també Billy Besson, patró gal, amb el que França a la pre-sortida va ser a per els espanyols forçant una penalització. Això va provocar que el F50 Victòria hagués de deixar passar, com va passar en la primera mànega, a tota la flota. A partir d’aquí, tornava tocar remuntar de nou, i així va ser. A mesura que avançava la regata, Espanya anava escalant posicions fins posar-se líder en un moment de la segona cenyida. Arribant a la penúltima porta Austràlia es va posar al capdavant, seguit de França, Gran Bretanya i Espanya. El F50 necessitava quedar per davant de Gran Bretanya i França, amb els primers no ho va aconseguir, però sí amb els segons, tot i que no va ser suficient per superar els gals i passar a la gran final. En línia d’arribada; victòria d’Austràlia, seguit de Gran Bretanya, Espanya i França. Aquest resultat no va ser suficient i el F50 Victòria es quedava fora de la final per un punt
Sensacions molt positives en el si de l’equip espanyol, que va ser capaç de remuntar en les dues regates i tenir opcions reals de poder passar a la final. Phil Robertson, el canya, comentava que “ha estat un dia genial hem pogut estrenar l’ala nova, anàvem rapidíssims i marcar-nos dos tercers ha estat molt bé. Sí que és cert que hi ha una mica de decepció pel fet de no pujar a podi per només un punt, però al menys sabem que podem estar allà, malgrat tots els problemes tècnics i de trencaments que hem tingut “. Florian Trittel comentava que “l’objectiu avui era prendre una mica més de risc en les sortides que ahir, i així ho hem fet. En dies com avui en què hi havia vents forts, molta activació i molta tensió, l’equip ha demostrat que pot lluitar i pujar posicions “.

El proper esdeveniment d’SailGP serà a Europa, el 5 i 6 de juny al Gran Premi d’Itàlia a Taranto. Segons comenta Trittel: el més important ara és treure bones conclusions de Bermudes i aplicar l’après de cara a Itàlia. Phil Robertson es mostrava satisfet: “Hem demostrat que podem fer bones carreres, encara tenim molt a entrenar però estarem donant-ho tot a Taranto”.

Deja un comentario